Un escrit que cal ser compartit

Avui m'han fet arribar unes paraules que m'han fet feliç. Moltes gràcies Jordi i Ester, per l'esperança, la il·lusió i l'alegria que m'heu donat.

Benvolguda Laura.:

Penso que, com a mínim, hi han dues maneres de percebre La Música i La Pintura.

Una és pels “experts” que diuen que tenen el Secret per saber amb certesa la tècnica i la qualitat de les PINZELLADES que fan possible una obra. Sembla ser que és cert,i per alguns és el que val, d’això depèn la sort i l’atzar, però no sempre l’encerten ni l’endevinen. Em remeto a la història, només cal veure Quants Cops no l’han encertada.

Una altra manera, (que per mi és la bona ) és aquella que arriba o no arriba, que omple o no omple, que et fa sentir, vibrar o canviar un estat d’ànim en un moment determinat, allò que quan la veus o l’escoltes per primera vegada et quedes com Fora de Joc i ràpidament vols retornar-hi.

Hi han cançons que van molt més endins i algun dia, després, sense adonar-te’n estàs sentint-les, no vol pas dir que hom les canti, i ni tan sols que l’aparell soni de nou, la sents mol dins teu, és la veu de la Laura que et canta i tu rememores la cançó, és un impacte adonar-te’n, doncs, això, només passa amb les “bones cançons”.

Tot el que et dic i el que no sóc capaç d’expressar, és el que m’ha passat d’ançà que el teu pare em va fer a mans les teves Pinzellades Laura.

Ja saps què diuen amb allò de les cançons, que quan estan “llençades” ja no són l’autor, i ni tant sols se li donen el sentit exacte pel que varen ser composades, o potser sí ,però tan se val. Estic segur que això, també passarà amb les teves composicions.

Ja sabem que tothom beu d’una font o una altra, però la qüestió avui dia és ser capaç de saber escollir i de beure quelcom que sigui pur, i fer que la lletra, la música i la veu sigui teva i així de simple, neta i cristallina. D`això, jo en dic ser original.

Potser Sí que Només sóc Com... el Petit Príncep que diu No Encara, no vull baixar d’aquest Tren Perdut.

Les teves cançons i la teva veu m’han fet tornar a la senzillesa de l’emoció, del sentiment, com si fós un ventijol que acarona i fa sentir i retrobar quelcom que hom no sap si és esperança, desencís o retroballa.

L’Ester, diu que tot el CD és “sentiment” cantat amb una veu que és única i que entra amb molta suavitat fins allà on ha d’anar.

Solsament hi haurà un Dia Trist Laura, i serà si mai deixes de ser com Ets.

Afectuosament,

J o e s t

Jordi Colomé –Ester Llorà